La Mirada Estètica, dirigida tradicionalment a l’obra
d’art, és el tipus de mirada que atén a la informació que ens reporten els
sentits sense el concurs del diàleg intern. Un tipus de mirada que no li diu a
les coses com són sinó que les deixa ser i les viu com són.
8 d’ag. 2017
15 de jul. 2017
La mirada estética permite vivir un tipo de relación
(directa) con el objeto artístico. ¿Se puede trasladar al mundo esta mirada y
establecer con él este tipo de relación (directa)?
¿Puede priorizarse una experiencia estética en el
mundo para tomar altura respecto a las limitaciones del yo separado que dé luz
en el entramado de relaciones en el que este yo participa como parte
indisociable del todo que percibe como obra de arte?
28 de juny 2017
El major regal que té l’art per a la humanitat és
facilitar la conversió de l’espectador en contemplador, la qual cosa l’obri a
un espai més gran de si mateix. Un espai on podem residir, descansar, sense
separar-nos de l’objecte observat. Un nosaltres mateixa més vast i
profund.
De la mateixa manera que l’espectador d’una obra d’art
ortodoxa entén les formes i els colors de l’obra en la seua relació amb el tot
de l’obra mateixa, la mirada estètica traslladada al món no es confon amb la
separació formal i experimenta la unitat essencial de tot el que percep i del
que forma part com obra d’art.
La Mirada Estètica sols mira el que hi ha. I amb eixa
senzillesa de la mirada naix una altra relació amb el món. Altra manera de
veure i entendre el món. Altra manera de viure’l.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)



