Dénia, una obra d’art.

Una sèrie de marcs es disposen en punts estratègics de la ciutat convidant-nos a contemplar les escenes que hi apareixen a través d’ells. El vianant és requerit a presenciar el que hi ha, el que veu a través del marc, com una obra d’art.

Proposem posar en marxa, estimular i mantenir un programa participatiu pel cultiu o entrenament de la Mirada Estètica que ens permeta contemplar el món i viure’l creativament.

La Mirada Estètica, dirigida tradicionalment a l’obra d’art, és el tipus de mirada que atén a la informació que ens reporten els sentits sense el concurs del diàleg intern. Un tipus de mirada que no li diu a les coses com són sinó que les deixa ser i les viu com són.

“Dénia, una obra d’art” proposa un joc que facilita tal tipus de mirada estètica i el seu entrenament enllaçada a la vida i els paisatges de la nostra ciutat que d’altra banda posseeixen qualitats suficients per gaudir amb ells d’autèntiques experiències estètiques.

La Mirada Estètica, dirigida tradicionalment a l’obra d’art, és el tipus de mirada que atén a la informació que ens reporten els sentits sense el concurs del diàleg intern. Un tipus de mirada que no li diu a les coses com són sinó que les deixa ser i les viu com són.

La mirada estética permite vivir un tipo de relación (directa) con el objeto artístico. ¿Se puede trasladar al mundo esta mirada y establecer con él este tipo de relación (directa)?

¿Puede priorizarse una experiencia estética en el mundo para tomar altura respecto a las limitaciones del yo separado que dé luz en el entramado de relaciones en el que este yo participa como parte indisociable del todo que percibe como obra de arte?

El major regal que té l’art per a la humanitat és facilitar la conversió de l’espectador en contemplador, la qual cosa l’obri a un espai més gran de si mateix. Un espai on podem residir, descansar, sense separar-nos de l’objecte observat. Un nosaltres mateixa més vast i profund. 

De la mateixa manera que l’espectador d’una obra d’art ortodoxa entén les formes i els colors de l’obra en la seua relació amb el tot de l’obra mateixa, la mirada estètica traslladada al món no es confon amb la separació formal i experimenta la unitat essencial de tot el que percep i del que forma part com obra d’art.

La Mirada Estètica sols mira el que hi ha. I amb eixa senzillesa de la mirada naix una altra relació amb el món. Altra manera de veure i entendre el món. Altra manera de viure’l.